Sense paraules.
Així és com em vaig quedar dissabte quan vam acabar el partit guanyant 2 - 3 al Remolins-Bítem.
Des d'un inici vam començar a jugar a futbol, cosa que aquest any ho estem fent molt bé. Vam tenir les nostres ocasions per avançar-mos al marcador dos o tres vegades, però com de vegades ens passa, la pilota no vol entrar. La més clara va ser un xut de Jaume que va sortir fregant el pal. I com ens sol passar, la primera ocasió que va tenir l'equip rival ens marca al primer gol.
Això ens va fer molt mal, però em vaig sorpendre de la capacitat de reacció que vam tenir i enlloc d'enfonsar-mos, vam continuar lluitant per guanyar el partit. Així vam acabar la primera part, perdent d'un gol quan podriem estar guanyant cómodament.
A la represa la tònica del partit va ser la mateixa, domini de la U.E.Campredó i intents frustrats de contraatac per part del Remolins-Bítem. Però en una altra jugada extranya del Remolins-Bítem, i per un despiste defensiu per part nostra, el rival ens va marcar el segon gol. Un pal que no ens mereixíem.
Grata sorpresa quan veiem que els jugadors com més anava el partit més forces donaven al camp i més ganes de guanyar teníen. El revulsiu, sense cap mena de dubte, va ser Marc, que va entrar al terreny de joc substituïnt a Edu, a partir d'aquí, encara vam desplegar un domini més aclaparador en atac. I d'una falta va arribar el primer gol, treta per Raül, li va colpejar davant del porter del rival, i cap a dins. 2 - 1 en contra i moltíssimes ganes de guanyar el partit. L'entrenador se la juga i canvia un defensa, Ramon, per un davanter, Martí. I així tenir més arribada de cara a gol.
Vam continuar lluitant i al final, a deu minuts per acabar l'encontre, Marc és derribat a l'àrea contrària per part del porter, i penal, que transforma en l'empat l'inspirat Jaume.
L'afició estava recolzant a l'equip en tot moment, però a partir de l'empat semblava l'autèntic jugador número 12, i continuant la lluita per part del jugadors de Ximo Paredes, al minut 90 unes mans (clares) dins l'àrea rival va propiciar un altre penal que tornava a transformar Jaume, lo que suposava una victòria increible i ens demostra que en lluita i sacrifici, i una mica de sort, aquest any podem arribar lluny.
Felicitar a jugadors i aficionats, i sobretot als jugadors que es van quedar a la banqueta sense poder sortir al terreny de joc.
I la setmana vinent rebem a La Forja al Roquetenc. Dissabte a les 17 hores.
A veure si continúa la ratxa.
U.E.CAMPREDÓ